De la servidumbre moderna és un documental irreverent, inquietant i terriblement realista que desemmascara el sistema mercantil en què vivim i ens descobreix el rol que ens ha "tocat" viure dins aquest, el d'esclaves modernes.
Resulta gratificant veure un documental que posa en dubte tot el sistema d'una manera tan externa i analítica. M'imagino que els autors d'aquest llibre i pel·lícula han hagut de mirar el nostre món com si fossin historiadors vinguts del futur per arribar a la conclusió que malgrat els avenços tecnològics i tota la retòrica de l'era digital, continuem essent tan esclaus com els nostres avantpassats. Esclaus perquè continuem donant valor al Déu Diner, substituït de les més rígides religions, i perquè continuem deixant a mans del poder les decisions que ens fa mandra prendre.
Qui tingui la capacitat de posar-se les "ulleres de la veritat" pot ser molt infeliç en veure que tothom qui l'envolta viu immers en aquesta societat de por i de falses necessitats de consum. Però les ulleres són necessàries i la veritat, malgrat que a vegades dol, sol aportar clarividència i ens ajuda a dibuixar un camí més sòlid.
Cal tenir esperança, i mentre alguns esperen el moment adequat per fer una "revolució del proletariat" com es suggereix al film, altres anem creant, a contracorrent i una mica d'amagat, buscant i trobant complicitats amb altres "nens i nenes perduts" que, tot somiant, hem decidit donar valor a la nostra innocència i treballar per allò que a la majoria els sembla impossible.
