Us recomano l'article penjat a la pàgina web d'assemblea pagesa.
dilluns, 14 de febrer del 2011
La soja transgènica produeix problemes d'esterilitat i mortalitat
Potser, no tot s'hi val amb la soja.
Us recomano l'article penjat a la pàgina web d'assemblea pagesa.
Us recomano l'article penjat a la pàgina web d'assemblea pagesa.
diumenge, 30 de gener del 2011
El lugar de los animales
"... El lugar que ocupa el animal en la agricultura convencional significa que, al animal tal como es utilizado ahora en el mundo, y sobretodo en los paises industrializados, se le niega la identidad. El animal llamado "rentable" se ha transformado en un principio productivo. Incluso el vocabulario se ha transformado, porque se esta hablando de una máquina de hacer leche, de una máquina que hace carne. Dentro de este sistema productivo, me gustaria llamar la atención sobre dos puntos: primero sobre la velocidad de rendimiento, es decir la velocidad con que se fac¡brican ahora los animales. Esto significa que no nos preocupamos de las condiciones de vida de los animales. El segundo punto importante es que el rendimiento se ha convertido en una noción obsesiva. Lo que cuenta es la cantidad de leche..."
Alain Boutonnet
diumenge, 26 de setembre del 2010
Les aromàtiques en espiral
L'espiral elevat permet crear diversos microambients en un espai restringit. Aquesta varietat de nínxols s'adeqüa als requeriments de cada herba aromàtica oferint un grau d'humitat i una intensitat solar diferents segons l'orientació i el nivell on es trobi la planta. Aquesta estructura dona la possibilitat d'obtenir un gran rendiment d'herbes en un espai i un consum d'aigua mínims, facilita el cultiu i és estèticament atractiu.
CONSTRUCCIÓ D'UN ESPIRAL
El primer pas és trobar un espai adequat, els elements que tindrem en compte alhora d'escollir l'emplaçament són la disponibilitat d'aigua i la de llum. A ser possible ubicarem l'espiral a un lloc proper a la cuina per facilitar l'ús d'herbes fresques quan cuinem.
Alhora de dissenyar l'espiral cal reservar un espai circular que oscil·li entre 1'5 i 2 menters de diàmetre. És important tenir present que cal afavorir el drenatge, evitar els entollaments i maxitzar l'optimització de l'aigua, és per això que el sentit de gir de l'espiral ha de ser el mateix que el sentit de gir de cada hemisferi (en el cas del nord en sentit horari).
El material de construcció són rocs de l'entorn de mides diferents, pedres més petites, terra, compost i si es pot grava.
Es dibuixa l'espiral a terra utilitzant farina i seguidament es comença a col·locar la primerafilera de rocs encañlçant-los al terra. Uncop feta aquesta primera línia ja es pot aixecar el mur, procurant que quedi més elevat per la part interna que per la més externa. L'alçada màxima pot oscil·lar entre 0'5 i 1 metre.
A mesura que s'aixeca el mur s'omple el interior de l'espiral al terra. En indrets de clima humit convé col·locar una primera capa de pedretes, seguida d'una de grava, sorra, terra i compost. Als lloc més secs basta amb afegir-hi la terra i el compost. En el nostre cas s'ha obviat la sorra i s'hi han posat pedretes a més de la terra i el compost, aquests eren els elements que teniem a l'abast.
Un cop aixecat i emplenat convé tapar el final de l'espiral amb un roc ben gran que contingui la sortida dels mterials o bé afegir una petita bassa que es pot fabricar amb un cul de dipòsit/garrafa o amb tela impermeable, aquest element pot afavorir l'efecte d'ecotò.
CONSTRUCCIÓ D'UN ESPIRAL
El primer pas és trobar un espai adequat, els elements que tindrem en compte alhora d'escollir l'emplaçament són la disponibilitat d'aigua i la de llum. A ser possible ubicarem l'espiral a un lloc proper a la cuina per facilitar l'ús d'herbes fresques quan cuinem.
Alhora de dissenyar l'espiral cal reservar un espai circular que oscil·li entre 1'5 i 2 menters de diàmetre. És important tenir present que cal afavorir el drenatge, evitar els entollaments i maxitzar l'optimització de l'aigua, és per això que el sentit de gir de l'espiral ha de ser el mateix que el sentit de gir de cada hemisferi (en el cas del nord en sentit horari).
El material de construcció són rocs de l'entorn de mides diferents, pedres més petites, terra, compost i si es pot grava.
Es dibuixa l'espiral a terra utilitzant farina i seguidament es comença a col·locar la primerafilera de rocs encañlçant-los al terra. Uncop feta aquesta primera línia ja es pot aixecar el mur, procurant que quedi més elevat per la part interna que per la més externa. L'alçada màxima pot oscil·lar entre 0'5 i 1 metre.
A mesura que s'aixeca el mur s'omple el interior de l'espiral al terra. En indrets de clima humit convé col·locar una primera capa de pedretes, seguida d'una de grava, sorra, terra i compost. Als lloc més secs basta amb afegir-hi la terra i el compost. En el nostre cas s'ha obviat la sorra i s'hi han posat pedretes a més de la terra i el compost, aquests eren els elements que teniem a l'abast.
Un cop aixecat i emplenat convé tapar el final de l'espiral amb un roc ben gran que contingui la sortida dels mterials o bé afegir una petita bassa que es pot fabricar amb un cul de dipòsit/garrafa o amb tela impermeable, aquest element pot afavorir l'efecte d'ecotò.
dissabte, 28 d’agost del 2010
Recomanació literària 1:
La botànica del deseo, el mundo visto a través de las plantas.
Autor: Michael Pollan
Editorial: Navarrorum tabula
Autor: Michael Pollan
Editorial: Navarrorum tabula
"El tulipán sigue siendo un poema de la naturaleza, ajeno al vulgar utilitarismo". Herbert
Reflexions en torn de "la Botànica de deseo" de Michael Pollan.
dimarts, 24 d’agost del 2010
Un lloc dolç, desconcertant i provocador: Alma-Ata, Kazajistán
En aquest indret alguna vegada s'hi va amagar un bosc exòtic i màgic, de colors variats i ple de fruits de tamanys ben diversos. En aquest bosc, avui en dia inexistent, l'arbre predominant era el Malus Sieversii, espècie que es considera la predecessora de la pomera actual. Ens hem d'imaginar un arbre d'un port considerablement gran amb uns fruits tan diferents l'un de l'altre que ens costaria saber si realment són pomes, amb colors que van des del vermell fins al verd passant per tota la gamma de taronjes i grocs, i de mides que oscil·len entre la d'una oliva i un codony.
En aquest bosc l'activitat de triar un fruit i menjar-lo podria esdevenir un ritual comparable al de comprar una butlleta de loteria, tan pot ser que clavem una mossegada a una poma amarga i eixuta com a la més dolça i terça de les fruites. Sense cap dubte un banc de biodiversitat genètica natural inigualable.
Reflexions entorn de La botànica del deseo, de Michael Pollan.
En aquest bosc l'activitat de triar un fruit i menjar-lo podria esdevenir un ritual comparable al de comprar una butlleta de loteria, tan pot ser que clavem una mossegada a una poma amarga i eixuta com a la més dolça i terça de les fruites. Sense cap dubte un banc de biodiversitat genètica natural inigualable.
Reflexions entorn de La botànica del deseo, de Michael Pollan.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)