Cercar en aquest blog

dissabte, 12 de març del 2011

Una granja para el futuro

El documental Una granja para el futuro explica d'una manera planera, entenedora i molt visual què és la permacultura i el perquè de la necessitat de plantejar un model alimentari diferent a nivell mundial en el moment actual.

Una Granja para el Futuro from Horatiux on Vimeo.

La permacultura simplifica

Sovint pensem que la massa de greix i neurones que portem a l'interior del nostre crani és un regal que l'evolució, o Déu, ens ha atorgat per a esdevenir els éssers més privilegiats de l'escala evolutiva, i que això ens dóna dret a alterar l'entorn a voluntat. Ben pot ser així, com també pot ser considerada una eina que permet l'adaptació a aquest ambient.

Si bé és cert que la creativitat del cervell humà és il·limitada, també és cert que de vegades resulta innecessària i passada de voltes. Hem creat i ho continuem fent, un món ple d'estructures, infraestructures i metaestructures molt complexes que substitueixen les formes més simples i naturals d'obtenir els recursos que permeten satisfer les necessitats elementals de la vida, que són: menjar, dormir, reproduir-se, estar saludable i evadir-se. Aquests objectius els compartim amb la majoria de mamífers i bona part del que queda de regne animal, amb la diferència que nosaltres hi invertim un grapat addicional de recursos, temps i energia, mentre que ells, sense donar-hi massa voltes i amb una massa encefàlica menor, resolen l'equació vital igual de bé o millor.

"La natura és sabia" és una de les grans i solemnes frases que la "massa grisa" ha generat i que sovint la societat postmoderna ha relegat a un segon pla, envoltada d'un aura d'antiguitat i naftalina. Les bases de la permacultura s'assenten però, en aquest principi fonamental, imitar la natura com a sistema productiu. Aquesta idea tan simple aplicada a l'horticultura permet generar els recursos necessaris per cobrir les nostres necessitats bàsiques sense haver de deixar-nos-hi el cos, la salut i la totalitat dels recursos.

Ara bé, per aconseguir simular un sistema productiu tan eficient, complex i autosuficient, com el d'alguns ecosistemes que la natura genera, calen un bon grapat de cèl·lules nervioses funcionant molt hàbilment.

diumenge, 6 de març del 2011

Comprar, llençar, comprar

Cada any canvio el telèfon mòbil, cada tres anys se m'espatlla el televisor, ja no fan neveres com les d'abans, reparar els meus aparells elèctrics és més car que comprar-ne de nous?

Aquests grans enigmes quotidians tenen una explicació en la obsolescència programada dels objectes que ens envolten. El documental Comprar, llençar, comprar explica la història de la obsolescència programada i ens mostra el dilema moral que genera.

http://www.youtube.com/watch?v=QosF0b0i2f0&feature=related