Cercar en aquest blog

dimarts, 24 d’agost del 2010

Un lloc dolç, desconcertant i provocador: Alma-Ata, Kazajistán

En aquest indret alguna vegada s'hi va amagar un bosc exòtic i màgic, de colors variats i ple de fruits de tamanys ben diversos. En aquest bosc, avui en dia inexistent, l'arbre predominant era el Malus Sieversii, espècie que es considera la predecessora de la pomera actual. Ens hem d'imaginar un arbre d'un port considerablement gran amb uns fruits tan diferents l'un de l'altre que ens costaria saber si realment són pomes, amb colors que van des del vermell fins al verd passant per tota la gamma de taronjes i grocs, i de mides que oscil·len entre la d'una oliva i un codony.
En aquest bosc l'activitat de triar un fruit i menjar-lo podria esdevenir un ritual comparable al de comprar una butlleta de loteria, tan pot ser que clavem una mossegada a una poma amarga i eixuta com a la més dolça i terça de les fruites. Sense cap dubte un banc de biodiversitat genètica natural inigualable.

Reflexions entorn de La botànica del deseo, de Michael Pollan.

Les herbes de la ratafia.

Les herbes.





No dubteu en demanar el llistat.

La ratafia quilòmetre 0

La nostra ratafia vol ser un macerat dels sabors i les aromes locals, conté l’aroma d’unes 66 espècies de plantes aromàtiques, la major part de les quals ha estat recol·lectada a menys d’un quilòmetre de la nostra cuina. Aquesta recepta ha evolucionat amb la nostra experimentació i gràcies a l’experiència de persones com la senyora Teresa, trementinaire i masovera del Daví.

Pels volts de Sant Joan trobem fàcilment els fruits verds de les nogueres silvestres i moltes plantes florint, és un bon moment per començar a recol·lectar-les. D’algunes se n’agafa una mostra molt reduïda per evitar que la ratafia sigui massa forta o bé per la mancança d’exemplars a la zona, en canvi d’altres n’agafarem un bon ram, per exemple de les mentes, el poniol, la tarongina i la maria lluïsa.

Un cop tenim les herbes, les nous, les espècies i l’aiguardent (també pot ser anís dolç), ja es pot barrejar. És interessant disposar d’un recipient de vidre amb un boc ample, això facilita la tasca d’afegir i treure les plantes.


La proporció de nous verdes és d’una per litre de licor i convé trencar-les bé perquè deixin anar el sabor amarg. Es diu que cada aromàtica s’ha d’afegir en múltiples de tres.

Es deixa el recipient al sol durant 40 dies, després es filtra amb un colador i el licor resultant es barreja amb xarop d’aigua (a raó de 500ml/l aiguardent) i sucre (a raó de 250g/l aiguardent). Aquesta barreja és opcional i no necessària en cas d’usar anís dolç. El xarop s’escalfa per facilitar la dissolució del sucre i es deixar refredar abans de procedir amb la barreja. Un cop la ratafia feta es posa en ampolles i s’etiqueta.

La darrera part és la més costosa, ja que cal reservar-la durant 3 mesos i aproximadament al desembre tastar-la.