En aquest indret alguna vegada s'hi va amagar un bosc exòtic i màgic, de colors variats i ple de fruits de tamanys ben diversos. En aquest bosc, avui en dia inexistent, l'arbre predominant era el Malus Sieversii, espècie que es considera la predecessora de la pomera actual. Ens hem d'imaginar un arbre d'un port considerablement gran amb uns fruits tan diferents l'un de l'altre que ens costaria saber si realment són pomes, amb colors que van des del vermell fins al verd passant per tota la gamma de taronjes i grocs, i de mides que oscil·len entre la d'una oliva i un codony.
En aquest bosc l'activitat de triar un fruit i menjar-lo podria esdevenir un ritual comparable al de comprar una butlleta de loteria, tan pot ser que clavem una mossegada a una poma amarga i eixuta com a la més dolça i terça de les fruites. Sense cap dubte un banc de biodiversitat genètica natural inigualable.
Reflexions entorn de La botànica del deseo, de Michael Pollan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada