Cercar en aquest blog

dilluns, 2 de juliol del 2012

L'uomo nato per coltivare

Il piantatore di alberi, il giardiniere,
l'uomo nato per coltivare,
le cui mani si protendono sotto terra e germogliano,
per lui il terreno è una droga divina.
Entra nella morte ogni anno, e ritorna esultante.
Ha visto la luce ripostarsi nel cumulo di letame,
e rialzarsi nel frumento.
Come una talpa, el suo pensiero corre
lungo la cima dei filari.
Quale seme miracoloso avrà inghiottito
perché dalla sua bocca fluisca
il discorso senza fine del suo amore
come una vigna che si aggrappa alla luce del sole,
e come acqua che scroscia nel buio?

La rivoluzione del contadino impazzito, Wendell Berry.

Ha florit el fals safrà de Terol


Giochi di parole nel orto


dimarts, 26 de juny del 2012

L'arbre de la vida de Sant Llorenç


Tot pujant cap a Creu de Ricó, en un moment del GR5, trobareu aquest roure valent. Si us hi apropeu notareu un desig irreprimible i sobtat d'abraçar-lo, d'escoltar-lo o simplement de seure sota la seva hombra una estona.

Sospito que aquest roure tort i maldestre és l'arbre de la vida. Perquè és ple de la saviesa pròpia de la vida, la de les lleis instintives i físiques que regnen la natura. Les seves branques tortes i alhora robustes han estat forjades esculpint les seves fragilitats i fortaleses, deixant intuir la duresa de la seva gran lluita contra les adversitats amb l'objectiu més lloable, el de sobreviure. I n'és tot un mestre.
 
Si passeu davant el meu arbre de la vida, deixeu-vos endur pels vostres instints i abraceu-lo, seieu al seu raser, o simplement dediqueu-li una mirada d'admiració i de desig, atribuint-li el seu atractiu salvatge, robust i auster.


dilluns, 4 de juny del 2012

Preludi.

Un dia somií que era una abella
i, papallonejant per l'hort del cel,
anava d'una estrella a una altra estrella,
a volves d'or collint la dolça mel.

Anava del clavell a la vidalba,
de l'herba de la creu als romanins,
il·luminats per la claror de l'alba
que no han vista jamai nostres matins.

Ací em somreia una gentil poncella
que, esbadellant-se, es convertia en flor,
en flor del paradís, sempre novella,
que feia cada dia nova olor.

D'un misteri volava a altre misteri,
d'una amor robadora a un altra amor;
com un pit se m'obria l'hemisferi,
deixant-me beure en lo diví tresor.

Vola que vola de la rosa al lliri,
de flor en flor seguia jo el verger,
del nèctar regalat fent lo captiri
entre càntics i música i plaer.

Fer-ne volia una rosada bresca,
per dir "Preneu-ne" a mos amics del món;
"preneu-ne un rajolí, d'eixa mel fresca
de l'alt verger on mes delícies són".

Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava,
caigut sobre la terra em despertí,
i, en comptes de la bresca que us baixava,
sols trobo les cançons que veus aquí.

Jacint Verdaguer musicat per Roger Mas.




dilluns, 16 d’abril del 2012

El projecte de Llavors a Grapats ja és una realitat

Llavors a grapats és un grup de persones de l'àmbit de l'agricultura ecològica, la biologia i la producció de llavors que aporta una altra manera d'entendre l'educació ambiental i en agroecologia.






Prímula


Li diuen flor del cucut
a la gentil primavera
perquè aixís que el sent cantar
en son coixí es desvetlla.
Es tira els dèbils bracets
de ses fulles verdes,
per fer enllà lo llençol
de la geladora gebre.
Obre sos ulls blavejants,
son capcironet aixeca,
com pastoreta gentil
que ha fet un son sobre l'herba.
Mira al seu entorn,
a ses companyes desperta,
que s'alcen ací i allà
constel·lant tota la terra.
Tremola encara de fred,
mes tota s'alegra
al sentir com al cucut
li ha respost l'oreneta,
entonant un càntic nou
amb una tonada vella:
- Lo bon temps és arribat, beneïda primavera-.

Jacint Verdaguer.

diumenge, 8 de gener del 2012

De la servidumbre moderna


De la servidumbre moderna és un documental irreverent, inquietant i terriblement realista que desemmascara el sistema mercantil en què vivim i ens descobreix el rol que ens ha "tocat" viure dins aquest, el d'esclaves modernes.



Resulta gratificant veure un documental que posa en dubte tot el sistema d'una manera tan externa i analítica. M'imagino que els autors d'aquest llibre i pel·lícula han hagut de mirar el nostre món com si fossin historiadors vinguts del futur per arribar a la conclusió que malgrat els avenços tecnològics i tota la retòrica de l'era digital, continuem essent tan esclaus com els nostres avantpassats. Esclaus perquè continuem donant valor al Déu Diner, substituït de les més rígides religions, i perquè continuem deixant a mans del poder les decisions que ens fa mandra prendre.

Qui tingui la capacitat de posar-se les "ulleres de la veritat" pot ser molt infeliç en veure que tothom qui l'envolta viu immers en aquesta societat de por i de falses necessitats de consum. Però les ulleres són necessàries i la veritat, malgrat que a vegades dol, sol aportar clarividència i ens ajuda a dibuixar un camí més sòlid.

Cal tenir esperança, i mentre alguns esperen el moment adequat per fer una "revolució del proletariat" com es suggereix al film, altres anem creant, a contracorrent i una mica d'amagat, buscant i trobant complicitats amb altres "nens i nenes perduts" que, tot somiant, hem decidit donar valor a la nostra innocència i treballar per allò que a la majoria els sembla impossible.