Li
diuen flor del cucut
a la
gentil primavera
perquè
aixís que el sent cantar
en son
coixí es desvetlla.
Es
tira els dèbils bracets
de ses
fulles verdes,
per
fer enllà lo llençol
de la
geladora gebre.
Obre
sos ulls blavejants,
son
capcironet aixeca,
com
pastoreta gentil
que ha
fet un son sobre l'herba.
Mira
al seu entorn,
a ses
companyes desperta,
que
s'alcen ací i allà
constel·lant
tota la terra.
Tremola
encara de fred,
mes
tota s'alegra
al
sentir com al cucut
li ha
respost l'oreneta,
entonant
un càntic nou
amb
una tonada vella:
- Lo
bon temps és arribat, beneïda primavera-.
Jacint
Verdaguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada