Una Granja para el Futuro from Horatiux on Vimeo.
dissabte, 12 de març del 2011
Una granja para el futuro
El documental Una granja para el futuro explica d'una manera planera, entenedora i molt visual què és la permacultura i el perquè de la necessitat de plantejar un model alimentari diferent a nivell mundial en el moment actual.
La permacultura simplifica
Sovint pensem que la massa de greix i neurones que portem a l'interior del nostre crani és un regal que l'evolució, o Déu, ens ha atorgat per a esdevenir els éssers més privilegiats de l'escala evolutiva, i que això ens dóna dret a alterar l'entorn a voluntat. Ben pot ser així, com també pot ser considerada una eina que permet l'adaptació a aquest ambient.
Si bé és cert que la creativitat del cervell humà és il·limitada, també és cert que de vegades resulta innecessària i passada de voltes. Hem creat i ho continuem fent, un món ple d'estructures, infraestructures i metaestructures molt complexes que substitueixen les formes més simples i naturals d'obtenir els recursos que permeten satisfer les necessitats elementals de la vida, que són: menjar, dormir, reproduir-se, estar saludable i evadir-se. Aquests objectius els compartim amb la majoria de mamífers i bona part del que queda de regne animal, amb la diferència que nosaltres hi invertim un grapat addicional de recursos, temps i energia, mentre que ells, sense donar-hi massa voltes i amb una massa encefàlica menor, resolen l'equació vital igual de bé o millor.
"La natura és sabia" és una de les grans i solemnes frases que la "massa grisa" ha generat i que sovint la societat postmoderna ha relegat a un segon pla, envoltada d'un aura d'antiguitat i naftalina. Les bases de la permacultura s'assenten però, en aquest principi fonamental, imitar la natura com a sistema productiu. Aquesta idea tan simple aplicada a l'horticultura permet generar els recursos necessaris per cobrir les nostres necessitats bàsiques sense haver de deixar-nos-hi el cos, la salut i la totalitat dels recursos.
Ara bé, per aconseguir simular un sistema productiu tan eficient, complex i autosuficient, com el d'alguns ecosistemes que la natura genera, calen un bon grapat de cèl·lules nervioses funcionant molt hàbilment.
Si bé és cert que la creativitat del cervell humà és il·limitada, també és cert que de vegades resulta innecessària i passada de voltes. Hem creat i ho continuem fent, un món ple d'estructures, infraestructures i metaestructures molt complexes que substitueixen les formes més simples i naturals d'obtenir els recursos que permeten satisfer les necessitats elementals de la vida, que són: menjar, dormir, reproduir-se, estar saludable i evadir-se. Aquests objectius els compartim amb la majoria de mamífers i bona part del que queda de regne animal, amb la diferència que nosaltres hi invertim un grapat addicional de recursos, temps i energia, mentre que ells, sense donar-hi massa voltes i amb una massa encefàlica menor, resolen l'equació vital igual de bé o millor.
"La natura és sabia" és una de les grans i solemnes frases que la "massa grisa" ha generat i que sovint la societat postmoderna ha relegat a un segon pla, envoltada d'un aura d'antiguitat i naftalina. Les bases de la permacultura s'assenten però, en aquest principi fonamental, imitar la natura com a sistema productiu. Aquesta idea tan simple aplicada a l'horticultura permet generar els recursos necessaris per cobrir les nostres necessitats bàsiques sense haver de deixar-nos-hi el cos, la salut i la totalitat dels recursos.
Ara bé, per aconseguir simular un sistema productiu tan eficient, complex i autosuficient, com el d'alguns ecosistemes que la natura genera, calen un bon grapat de cèl·lules nervioses funcionant molt hàbilment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)