Tot pujant cap a Creu de Ricó, en un moment del GR5, trobareu aquest roure valent. Si us hi apropeu notareu un desig irreprimible i sobtat d'abraçar-lo, d'escoltar-lo o simplement de seure sota la seva hombra una estona.
Sospito que aquest roure tort i maldestre és l'arbre de la vida. Perquè és ple de la saviesa pròpia de la vida, la de les lleis instintives i físiques que regnen la natura. Les seves branques tortes i alhora robustes han estat forjades esculpint les seves fragilitats i fortaleses, deixant intuir la duresa de la seva gran lluita contra les adversitats amb l'objectiu més lloable, el de sobreviure. I n'és tot un mestre.
Si passeu davant el meu arbre de la vida, deixeu-vos endur pels vostres instints i abraceu-lo, seieu al seu raser, o simplement dediqueu-li una mirada d'admiració i de desig, atribuint-li el seu atractiu salvatge, robust i auster.
Que curiós, per mi també és l'arbre de la vida. És màgic. Jo fins i tot li parlo i a vegades ell em contesta amb el seu silenci, amb la remor de les seves fulles sacsejades pel vent.
ResponElimina