Pels volts de Sant Joan trobem fàcilment els fruits verds de les nogueres silvestres i moltes plantes florint, és un bon moment per començar a recol·lectar-les. D’algunes se n’agafa una mostra molt reduïda per evitar que la ratafia sigui massa forta o bé per la mancança d’exemplars a la zona, en canvi d’altres n’agafarem un bon ram, per exemple de les mentes, el poniol, la tarongina i la maria lluïsa.
Un cop tenim les herbes, les nous, les espècies i l’aiguardent (també pot ser anís dolç), ja es pot barrejar. És interessant disposar d’un recipient de vidre amb un boc ample, això facilita la tasca d’afegir i treure les plantes.
La proporció de nous verdes és d’una per litre de licor i convé trencar-les bé perquè deixin anar el sabor amarg. Es diu que cada aromàtica s’ha d’afegir en múltiples de tres.
Es deixa el recipient al sol durant 40 dies, després es filtra amb un colador i el licor resultant es barreja amb xarop d’aigua (a raó de 500ml/l aiguardent) i sucre (a raó de 250g/l aiguardent). Aquesta barreja és opcional i no necessària en cas d’usar anís dolç. El xarop s’escalfa per facilitar la dissolució del sucre i es deixar refredar abans de procedir amb la barreja. Un cop la ratafia feta es posa en ampolles i s’etiqueta.
La darrera part és la més costosa, ja que cal reservar-la durant 3 mesos i aproximadament al desembre tastar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada